Reflexions anònimes sobre innovació

Abans d’entrar en la resposta més còmoda a aquest “post” que seria buscar respostes entorn a la innovació escoltant i llegint als seus gurus, dir que el gran repte de la innovació és experimentar-ho en primera persona. Si ens limitem a entendre la innovació només en el pla teòric i no l’apliquem a la pràctica, molt probablement el nostre model no sigui vàlid. A continuació algunes reflexions interessants en relació al que entenem com a gestió de la innovació: La gestió de la innovació parteix de la hipòtesi de treball què cal considerar la innovació com a una activitat empresarial més dins de cadascun dels models de negoci. Per tant, hauríem de començar a pensar en quins són els costos de la no innovació, com ja ho vam fer amb els costos de la no qualitat, si el que entenem per innovació és una forma generar ingressos i un element que afavoreix la capacitat de ser més eficaços. La innovació no és cap tendència o moda. De fet, des d’anys immemorables apliquem noves maneres de fer les coses i fer-les de forma diferent. Això ha existit sempre! El concepte de la innovació ens sembla novedós, però tenim elements tangibles que ens demostren que no ho és, en la mesura que fa molt de temps que aquest terme l’estem repensant i reformulant. El que si que és novedós és la necessitat de què la innovació s’entengui com un element estratègic, això és el que realment és una tendència: la gestió i la sistematització. Però compte! Hem de posar-hi molt esforç. Com fer operativa la innovació i incorporar-la en tots els processos de l’empresa no és quelcom trivial. La innovació exigeix una raó de ser. No es tracta d’innovar perquè si, sinó que s’ha d’innovar cap a un objectiu concret, tenint present que la innovació no és la única recepta per a tot. La qualitat, la tecnologia, la creativitat, el talent... són insustituibles. La paraula innovació arrossega molts conceptes: millora, canvi, ruptura, trencament, avantatge, disseny, ambició, risc... Avui el concepte d’innovació apareix a totes les declaracions, missions i visions “existencials”, però com dèiem al principi difícilment es pot transmetre allò que no es viu en primera persona.