Test INNOVA

Test per a posar a prova els coneixements sobre innovació

http://www.bcn.es/movies/innova/test_innova/index-ca.html#


Font: Barcelona Innova!

User-centered innovation

La tecnología disuelve la distinción entre innovadores y consumidores. Los usuarios más ingeniosos y más preparados –no los consumidores corrientes o los fabricantes– se están convirtiendo en los motores económicos que guían la innovación en sectores tan diferentes como el software, la biotecnología, los instrumentos médicos, las telecomunicaciones y el equipamiento deportivo. Algunos países europeos ya están respondiendo a esos nuevos estímulos. Dinamarca ha sido el primero en declarar prioridad nacional la user-centered innovation, y ha creado un laboratorio especial dentro de la Copenhagen Business School para experimentar en UCI junto con las principales empresas del país, como Lego, Bang Olufsen o Novo Nordisk. ¿Es la user-centered innovation una oportunidad para España?

http://www.infonomia.com/tv/video.php?video=164

Informe Innovació en la indústria del Vi a Chile

Interessant informe sobre la capacitat d'innovació en la indústria exportadora de Vi a Chile.

http://vinnova.cl/descargas/publicaciones/informe_innovacion_industria_vino.pdf


Font: www.vinnova.cl

CEPAL, Naciones Unidas

Reflexions anònimes sobre innovació

Abans d’entrar en la resposta més còmoda a aquest “post” que seria buscar respostes entorn a la innovació escoltant i llegint als seus gurus, dir que el gran repte de la innovació és experimentar-ho en primera persona. Si ens limitem a entendre la innovació només en el pla teòric i no l’apliquem a la pràctica, molt probablement el nostre model no sigui vàlid. A continuació algunes reflexions interessants en relació al que entenem com a gestió de la innovació: La gestió de la innovació parteix de la hipòtesi de treball què cal considerar la innovació com a una activitat empresarial més dins de cadascun dels models de negoci. Per tant, hauríem de començar a pensar en quins són els costos de la no innovació, com ja ho vam fer amb els costos de la no qualitat, si el que entenem per innovació és una forma generar ingressos i un element que afavoreix la capacitat de ser més eficaços. La innovació no és cap tendència o moda. De fet, des d’anys immemorables apliquem noves maneres de fer les coses i fer-les de forma diferent. Això ha existit sempre! El concepte de la innovació ens sembla novedós, però tenim elements tangibles que ens demostren que no ho és, en la mesura que fa molt de temps que aquest terme l’estem repensant i reformulant. El que si que és novedós és la necessitat de què la innovació s’entengui com un element estratègic, això és el que realment és una tendència: la gestió i la sistematització. Però compte! Hem de posar-hi molt esforç. Com fer operativa la innovació i incorporar-la en tots els processos de l’empresa no és quelcom trivial. La innovació exigeix una raó de ser. No es tracta d’innovar perquè si, sinó que s’ha d’innovar cap a un objectiu concret, tenint present que la innovació no és la única recepta per a tot. La qualitat, la tecnologia, la creativitat, el talent... són insustituibles. La paraula innovació arrossega molts conceptes: millora, canvi, ruptura, trencament, avantatge, disseny, ambició, risc... Avui el concepte d’innovació apareix a totes les declaracions, missions i visions “existencials”, però com dèiem al principi difícilment es pot transmetre allò que no es viu en primera persona.

El cas de la cervesa "Moritz"

Com construir una marca d'èxit: desMARCA'T

>>“A l’hora de construir la marca Moritz, hem sabut, en primer lloc, revalorar una herència històrica que nosaltres ja teníem. Per altra banda, hem estat molt consistents amb la proposta de posicionament que vam definir per a la nostra marca i empresa des de bon començament”.

>>“L’estratègia de fer servir vies alternatives a aquelles que són els canals normals de comunicació ha estat una necessitat per a nosaltres. Una necessitat basada tant en el pressupost com en la diferenciació. Jo animo a accions com les de co-branding, boníssimes per a ajudar a construir valors al voltant d’una marca”.

Font:

http://www.anella.cat/web/portal/111

Creativitat Corporativa

Creativitat Corporativa (CC)
Perquè matem la creativitat?

La creativitat és un dolç que no amarga a ningú. No obstant, rarament floreix a les nostres organitzacions. Per què? Creativitat és una paraula amable, un tema agradable. Si ens qualifiquen de “creatius” o “innovadors” ens sentim afalagats.
I és que tenim la certesa que la creativitat pot reportar beneficis a la nostra empresa i a la nostra vida personal. La creativitat té glamour. No obstant, la realitat mostra un escenari molt diferent del que seria d’esperar amb aquest preàmbul: la creativitat
és un bé escàs a les nostres empreses. Generalment, només s’utilitza quan hi ha un problema.
Llavors, aguditzem l’enginy i... normalment obtenim bons resultats. Però rarament es va més enllà; rares vegades es passa a incorporar la creativitat a la cultura i al modus operandi
de l’empresa i a aguditzar l’enginy davant les oportunitats.
Per què s’inverteix tan poc en aquest actiu de baix cost i alt rendiment? La resposta és múltiple. Les nostres organitzacions estan estructurades de forma jeràrquica i orientades a la producció.
En qualsevol fase d’aquest cicle productiu, un col·laborador amb una iniciativa, què pot fer amb ella?, on presentar-la? El més normal és que topi amb el que els anglosaxons han anomenat Idea Killers o Killer Phrases,
diguem-ne “Mataidees” (aquelles frases que l’estructura de l’organització utilitza per “defensar-se” de las noves idees): “Sí, però...”,
“no tenim pressupost”, “és una bona idea, però no és per a nosaltres”, “ens falta gent per fer-ho”, ..., “fes-me un informe”.
Quantes iniciatives valuoses dormen una pau eterna en els calaixos del superior immediat? Les idees queden a la mercè del lloc on caiguin. Això explica que tan poques d’aquestes aportacions vegin la llum,
malgrat que la capacitat de generar idees de tots els qui col·laboren en una empresa hagi estat elogiada.
La creativitat necessita un camp de cultiu adequat a les seves característiques. Deanna Berg, consultora d’estratègies de canvi, va escriure: “Llençar les idees massa aviat és com llençar un paquet de llavors de flors perquè no són boniques”.
Les idees-llavor necessiten un planter (lloc, temps, dedicació) on arrelar prou com per poder demostrar si tenen futur, si poden obrir nous camps, millorar el servei, etc.
Si no dotem a l’estructura empresarial de mecanismes per a que les idees superin l’estat embrionari, puguin madurar i sobreviure el temps suficient
per demostrar els seus valors, estem contribuint a matar-les. Crear un planter per a les iniciatives és una llançadora per introduir la creativitat a l’empresa i un bon motor per promoure el canvi.
Aquelles que demostrin la seva vàlua, convé inserir-les en la cadena de valor del producte o servei.
En alguns casos el trànsit serà més ràpid per la seva facilitat d’implantació. En d’altres, pot requerir de projectes específics. Adequar l’estructura de la nostra organització creant mecanismes per promoure, recollir i tractar adequadament les idees que diàriament sorgeixen, és un primer pas per a que la creativitat es converteixi en font de riquesa. El camí és llarg, però excitant i prometedor.


Ramon Gomà, rgoma@ecodi.net, Expansión, 29.05.1999, Madrid

La gestió de la Innovació en empreses de serveis

La present guia pretén ajudar ales empreses de serveis a gestionar el seu procés d'innovació mitjançant un conjunt de recomanancions, bones pràctiques i experiències empresarials

Gestió de la innovació en empreses de serveis