Creativitat Corporativa (CC)
Perquè matem la creativitat?
La creativitat és un dolç que no amarga a ningú. No obstant, rarament floreix a les nostres organitzacions. Per què? Creativitat és una paraula amable, un tema agradable. Si ens qualifiquen de “creatius” o “innovadors” ens sentim afalagats.
I és que tenim la certesa que la creativitat pot reportar beneficis a la nostra empresa i a la nostra vida personal. La creativitat té glamour. No obstant, la realitat mostra un escenari molt diferent del que seria d’esperar amb aquest preàmbul: la creativitat
és un bé escàs a les nostres empreses. Generalment, només s’utilitza quan hi ha un problema.
Llavors, aguditzem l’enginy i... normalment obtenim bons resultats. Però rarament es va més enllà; rares vegades es passa a incorporar la creativitat a la cultura i al modus operandi
de l’empresa i a aguditzar l’enginy davant les oportunitats.
Per què s’inverteix tan poc en aquest actiu de baix cost i alt rendiment? La resposta és múltiple. Les nostres organitzacions estan estructurades de forma jeràrquica i orientades a la producció.
En qualsevol fase d’aquest cicle productiu, un col·laborador amb una iniciativa, què pot fer amb ella?, on presentar-la? El més normal és que topi amb el que els anglosaxons han anomenat Idea Killers o Killer Phrases,
diguem-ne “Mataidees” (aquelles frases que l’estructura de l’organització utilitza per “defensar-se” de las noves idees): “Sí, però...”,
“no tenim pressupost”, “és una bona idea, però no és per a nosaltres”, “ens falta gent per fer-ho”, ..., “fes-me un informe”.
Quantes iniciatives valuoses dormen una pau eterna en els calaixos del superior immediat? Les idees queden a la mercè del lloc on caiguin. Això explica que tan poques d’aquestes aportacions vegin la llum,
malgrat que la capacitat de generar idees de tots els qui col·laboren en una empresa hagi estat elogiada.
La creativitat necessita un camp de cultiu adequat a les seves característiques. Deanna Berg, consultora d’estratègies de canvi, va escriure: “Llençar les idees massa aviat és com llençar un paquet de llavors de flors perquè no són boniques”.
Les idees-llavor necessiten un planter (lloc, temps, dedicació) on arrelar prou com per poder demostrar si tenen futur, si poden obrir nous camps, millorar el servei, etc.
Si no dotem a l’estructura empresarial de mecanismes per a que les idees superin l’estat embrionari, puguin madurar i sobreviure el temps suficient
per demostrar els seus valors, estem contribuint a matar-les. Crear un planter per a les iniciatives és una llançadora per introduir la creativitat a l’empresa i un bon motor per promoure el canvi.
Aquelles que demostrin la seva vàlua, convé inserir-les en la cadena de valor del producte o servei.
En alguns casos el trànsit serà més ràpid per la seva facilitat d’implantació. En d’altres, pot requerir de projectes específics. Adequar l’estructura de la nostra organització creant mecanismes per promoure, recollir i tractar adequadament les idees que diàriament sorgeixen, és un primer pas per a que la creativitat es converteixi en font de riquesa. El camí és llarg, però excitant i prometedor.
Ramon Gomà, rgoma@ecodi.net, Expansión, 29.05.1999, Madrid
